Domina els diftongs i la dièresi per a la prova escrita de valencià

Diftongs, dièresi, síl·labes… Si estàs preparant la prova escrita de valencià, estos conceptes poden marcar la diferència entre una resposta encertada i una amb error. Sovint, les errades més habituals en redaccions, dictats o exercicis de gramàtica venen precisament d’aquests punts.

En este post t’oferim una selecció d’exercicis pràctics i clars per reforçar dos temes fonamentals del nivell C1: els diftongs i la dièresi. Aprendràs a distingir-los, sabràs quan posar o no posar dièresi i com comptar síl·labes de manera correcta. Tot això, aplicat amb exemples similars als que pots trobar a l’examen.

Agafa paper, llapis i moltes ganes d’aprendre… perquè comença la pràctica!

Exercicis de diftong i dièresi

1. Separeu, compteu les síl·labes i encercleu els diftongs, si n’hi ha, dels mots
següents:

2. Separeu i compteu les síl·labes dels mots següents:

3. Fixeu-vos en els mots següents:

1. aigües, lingüística, delinqüent, qüestió, adeqüe
2. amigues, antiguitat, coques, busque

Hi ha alguna diferència de pronunciació? Com la indiquem?
Completeu la regla sobre l’ús de la dièresi en la lletra U quan va darrere
de G o de Q.

REGLA: Escrivim dièresi sobre la u, darrere de g o q, per indicar que
pronunciem la _ davant de _.

4. Llegiu atentament els mots següents:

1. Lluís, suís, veí, país, agraírem, agraíeu, coíem, conduí
2. Lluïsa, suïssa, veïna, països, agraïra, agraïu, coïa, conduït

Hi ha alguna diferència de pronunciació?
Per què creieu que els mots del primer grup porten accent i els del segon porten dièresi?

Completeu la regla següent:

REGLA: Quan una i o una u que que es troben en un context en el qual podrien consonantitzar-se1 no ho fan pas, ans mantenen el seu valor plenament vocàlic, indiquem això per mitjà de _, llevat que, segons les regles generals de l’accentuació, la mateixa lletra on s’hauria de col·locar _ porte _ (ja que _ té preferència sobre __).

(1) Per a saber en quins contextos poden consonantitzar-se la i o la u, heu de recordar les normes
següents:
a. La i i la u es poden consonantitzar quan apareixen en contacte amb una altra vocal i no van
immediatament precedides de consonant.
b. La u es pot consonantitzar també quan va precedida de les grafies “q”, “g” i seguida d’una
altra vocal.

5. Les regles de la dièresi tenen algunes excepcions. Fixeu-vos en les llistes de
mots següents:

a) aquàrium, contínuum, harmònium, linòleum, Màrius, mèdium, Pius, pòdium, triumvir
b) antiimperialista, autoimmolació, biunívoc, coincidència, contraindicació, gastrointestinal, infrautilitzat, intrauterí, macroinstrucció, microinstrucció,
neoimpressionista, poliuretà, primoinfecció, quasiusdefruit, radioisòtop, reimpressió, semiindiferència, teleinformàtic, termoiònic
c) altruisme, altruista; arcaisme, arcaista; ateisme; dadaisme, dadaista; egoisme, egoista; europeisme, europeista; panteisme, panteista; xiisme
d) afluir, afluiré, afluiria, afluint; conduir, conduirem, conduirien, conduint; beneir, beneiràs, beneiríeu, beneint

Sabríeu deduir alguna característica comuna a cada grup de paraules? Escriviu les vostres conclusions.

6. Classifiqueu les paraules següents en dos grups, segons la funció que hi
realitza la dièresi en cada cas:

freqüent, Raül, Saül, conseqüent, taüt, heroïna, bilingüe, cafeïna, Caïm, oïda,
pasqües, Suïssa

7. Observeu aquestes paraules i classifiqueu-les segons les regles que hem vist
a les fitxes anteriors:

contraindicació, traduiria, espontaneïtat, pòdium, destruint, judaïtzar, antiinflamatori, Lluïset, traduïa, egoista, saüquer, ateisme, reincident, ruïna, Sírius, seduïm, reunificar, simultaneïtat, sobreseïment, fluïdesa, helicoïdal, semiindicació, coincidència, harmònium, veí, seduíem, trairíeu, traïdor, agrairà

AMB DIÈRESI:
SENSE DIÈRESI:
a) duen accent gràfic:
b) terminacions llatines –us, -um:
c) prefixos anti-, re-, etc:
d) sufixos –isme, -ista:
e) infinitiu, gerundi, futur i condicional:

8. Poseu dièresi, si cal, en les següents paraules, tenint en compte la regla
general:

9. Poseu els accents i les dièresis que calguen en les frases següents:

a. La decisio que havia de prendre depenia de no se quines consequencies.
b. En aquell pais estaven contribuint a la degradacio del medi.
c. El medicament que es pren la veina no te cap contraindicacio.

d. Vaig coincidir en una reunio d’amics amb la teua amiga suissa, que estava mes
alegre que unes pasques.
e. Si treballareu com jo treballe, us ho agrairia molt i tots n’eixiriem beneficiats.
f. Em mirava de reull quan li vaig dir que aquelles paraules eren intraduibles.

10. Poseu els accents i les dièresis als mots de les frases següents que n’hagen
de dur:

a. El consol suis va agrair la col·laboracio dels jesuites.
b. Lluis fa un programa diurn de radio. Avui parlara de la influencia del trafic de cocaina en la situacio economica dels paisos del tercer mon.
c. Si conduirem amb mes prudencia, no hi hauria tants accidents de transit.
d. L’empresari, que s’havia arruinat, estava amoinat per la quota que li havien atribuit.
e. No se per que estan tan preocupats els de l’associacio de veins.
f. L’eloquencia i la fluidesa de la noia biscaina em van influir satisfactoriament.
g. M’amoina que hi haja tanta gent demanant almoina.
h. Han beneit tothom, fins i tot els mes beneits.

11. Poseu els accents i dièresis que calguen a les frases següents:

a. La questio es que no se quines consequencies pot tenir la teua decisio.
b. Lluisa es va deixar influir per la pretesa genuinitat del producte.
c. La primera questio no podia ser mes ambigua, i les questions seguents tambe
posseien una ambiguitat considerable.
d. Els quatre sarrains lluien les seues simitarres.
e. Com vols que continue la sequencia?

f. Els mots seguents semblen intraduibles.
g. El seu caracter egoista no coincidia gens amb l’altruisme de la veina.
h. Aquesta frequencia no es captada per l’oida.
i. Per mes que t’hi amoines no reduiras les diferencies entre els veins.

12. Completeu les frases següents amb la forma que hi corresponga del verb
entre parèntesi:

a. T’estic molt _ (AGRAIR) per tots els favors que m’has fet.
b. Mentre la nostra fàbrica __ (PRODUIR), les del costat s’enfonsaven.
c. Anit observava com el sopar es _ (COURE) a poc a poc.
d. __ (INTRODUIR) la targeta de cara a vosaltres.
e. Convé que vosaltres mateixos ho __ (DEDUIR) en pocs minuts.
f. El sucre no es __ (DILUIR) prou bé perquè el café era fred.
g. Cal que vosaltres ___ (DISMINUIR) les despeses generals.
h. __ (POSSEIR) tanta riquesa que ni sabia el que tenia.
i. Mentre estaven encesos els llums, el cartell _ (LLUIR) amb força.
j. El sobre que vaig rebre _ (INCLOURE) també la sol·licitud.

13. Llegiu i accentueu el text següent:

Quan fa uns anys es presenta al Congres dels Diputats una proposta per a la incorporacio de la dona a la professio militar va semblar que allo era un autentic disbarat. Tots els grups politics votaren en contra i s’alça una gran polemica a tot arreu del pais. S’al·legaren problemes d’infraestructura perque les academies i les casernes estaven preparades nomes per a homes.

Com si les dones forem extraterrestres i no convisquerem continuament amb ells a casa, a les universitats, a les fabriques, tallers i oficines! Problemes de força fisica per a usar armes pesants i fer exercicis esgotadors. Com si les dones no guanyarem medalles a les olimpiades!

Problemes de tradicio masclista davant la possibilitat que una dona
“tinguera comandament” sobre un batallo o un exercit d’homes. Com si no hi hagues tota una elit de dones dirigint bancs, industries o consells de ministres!

Semblava que els que pensaven aixi estigueren ancorats en el periode de la historia en que Concepción Arenal hague de disfressar-se d’home per a entrar a la universitat, quan els unics treballs que una dona podia exercir eren els de mestra, tabaquera, cupletista, perruquera, modista, mainadera o senyoreta de companyia.

Necessites ajuda per a preparar la prova de redacció?