Si esteu preparant el monòleg en valencià nivell C1, segur que aquesta part de la prova vos genera algun dubte: parlar uns minuts de manera fluïda, mantindre l’ordre de les idees i utilitzar un registre adequat no sempre és senzill. Tot i això, la clau no és memoritzar un text, sinó saber organitzar el discurs, controlar l’estructura i disposar de recursos que vos permeten expressar-vos amb seguretat.
En aquest article trobareu una guia pràctica per a preparar el vostre monòleg amb eficàcia, així com un exemple real que vos ajudarà a veure com aplicar l’estructura en una situació d’examen.
Estructura del monòleg en valencià nivell C1
El tribunal valora sobretot coherència, organització, registre adequat i fluïdesa. Per això, és essencial seguir una estructura clara que vos permeta parlar amb seguretat.
1. Presentació del tema
✔ Enunciar el tema que vos han donat.
✔ Introduir la vostra postura o una idea inicial que active l’interés.
Exemple:
“Quan em pregunte si realment som conscients de la crisi ambiental que vivim, arribe sempre a la mateixa conclusió: vivim d’esquena al planeta.”
2. Desenvolupament de les idees (2 o 3 blocs)
Ací expliqueu:
✔ causes
✔ conseqüències
✔ exemples
✔ dades, observacions o situacions quotidianes
L’important és que parleu de manera natural, com si estiguéreu reflexionant en veu alta.
Exemple:
“Ens hem acostumat a una manera de viure que suposa un consum constant de recursos…”
“El que més em sorprén és que moltes de les solucions ja existeixen…”
3. Propostes, valoració personal o mirada crítica
És el moment d’aportar opinió pròpia, idees de millora o reflexions finals abans de tancar.
Exemple:
“Resulta imprescindible que les institucions siguen valentes…”
“Només si combinem acció personal i responsabilitat política podrem revertir…”
4. Conclusió
✔ Tancar el discurs amb una frase clara.
✔ Recuperar la idea inicial.
✔ Transmetre un missatge final.
Exemple:
“No es tracta de ser perfectes sinó de ser conscients. Si cadascú aporta la seua xicoteta acció, potser encara som a temps…”
Exemple de monòleg en valencià nivell C1
“Vivim d’esquena al planeta?”
Quan em pregunte si realment som conscients de la crisi ambiental que vivim, arribe sempre a la mateixa conclusió: vivim d’esquena al planeta. Ens hem acostumat a una manera de viure que suposa un consum constant de recursos i que, tanmateix, percebem com a inevitable. D’una banda, tenim més informació que mai: informes, documentals, dades que confirmen l’escalfament global i la pèrdua de biodiversitat. De l’altra, continuem actuant com si el problema no anara amb nosaltres.
El que més em sorprén és que moltes de les solucions ja existeixen. Reduir la petjada ecològica, apostar pel transport públic, consumir de manera més responsable o reutilitzar allò que ja tenim no són mesures extraordinàries; són decisions quotidianes que poden transformar el futur. Ara bé, cal un canvi de mentalitat col·lectiu. No n’hi ha prou amb reciclar; hem de replantejar-nos el model de consum i entendre que el “usar i tirar” té conseqüències reals.
A més a més, resulta imprescindible que les institucions siguen valentes. Necessitem lleis que fomenten l’energia renovable, protegisquen els espais naturals i sancionen aquelles empreses que contaminen sense mesura. En conseqüència, només si combinem acció personal i responsabilitat política podrem revertir, encara que siga parcialment, la degradació que ja patim.
En definitiva, no es tracta de ser perfectes sinó de ser conscients. Si cadascú aporta la seua xicoteta acció, potser encara som a temps de construir un futur més sostenible, equilibrat i respectuós amb el planeta que habitem.